Amb la sortida d’aquests van arribar els temibles reforços …

A la defensa, l’Espanyol es reforçava recuperant a Ernesto Galan que estava cedit al Girona, central ferm, a mi particularment m’agrada molt. I arribava un altre defensa, Felipe Mattioni, el jugador que procedeix del Mallorca, a signat per 4 anys i és un defensa de futur, aquesta temporada no podrà jugar per culpa d’una tríada que és va fer en un entrenant, Ànims Felipe!

Felipe Mattioni i Ernesto Galan

A la mitja amb la sortida de Moisès, potser no calia encara que jo crec que si, a estat l’última incorporació de l’equip, be procedent desde Sevilla i es Aldo Duscher,  jugador marrullero allà on sigui, jugador de casta que ha de ser qui mani al eix de la mitja, a de ser el que planti cara allà darrera als contraris. Una altra incorporació a estat Dátolo, un mitja punta que prové del Nàpols, encara que el seu debut en lliga  davant el Getafe va fer un gol, el seu joc pel meu gust va ser una mica agredolç en les seves intervencions, espero molt d’aquest jugador.

Datlo i Aldo Duscher

A la davantera ha estat on menys m’ha agradat el treball de Ramon Planes i els seus ajudants, com ja varem anunciar aquí fa unes setmanes s’ha fitxat a Sergio Garcia, l’ex del Betis, Saragossa i Llevant ara aterra a terres catalanes… No era necessari aquest jugador i més si seguim jugant amb un sol davanter, en fi, esperem que no l’espatlli com en els altres equips… Un que es queda i per uns anys és Pablo Daniel Osvaldo, al final l’Espanyol a pagat, i és que l’italo-argentí s’ho mereix per les seves actuacions… ara esperem que no deixi de marcar gols ara que a signat!!

Osvaldo i Sergio Garcia

D’altra banda el diumenge es va disputar el primer partit de lliga, l’equip està aprovat amb nota en general, arrencada de partit algo boiga fins que Osvaldo va marcar el primer gol, a partir d’aquí l’Espanyol dominaria el partit fins el descans. A la segona meitat l’Espanyol faria el segon gol (una altra vegada Osvaldo), l’equip es va relaxar i el Geta va apretar amb lo que Galan va fer el seu primer gol a la lliga…però en PP! I van tornar a Cornellà-El Prat els temibles “ai ai ai”, però Dátolo que no estava donant ni una va robar una pilota i junt a  Callejón van sortir al contra atac al 90 de joc i posaran el definitiu 3-1 al marcador. A veure el que dura aquesta ratxa!

Jo no sóc Ibra. Aquest bloc no és objectiu. Ibra és un gran jugador, no hi ha dubte. Tot jugador necessita una adaptació a l’equip, a la ciutat i a l’espai.

Com si vosté, el primer dia de feina treballés igual que una persona que porta 10 anys fent la mateixa feina. Com que vosté cobra molt, des del primer dia ha de treballar d’una forma excel·lent.Moralment cobra massa. Vosté és el que cobra més.

A totes aquestes preguntes, l’hipotètic Ibrahimovic podria contestar:

D’acord, el sistema del Barça ve implementat en el seu ADN, és bàsic. Hi ha jugadors que porten anys jugant d’aquesta manera que jo MAI HE JUGAT. Deixi’m una mica més de temps. Sóc el que cobra més? Pótser si, i moralment no és acceptable, però jo cobro molt, i tots els jugadors del Barça, Arsenal, Madrid tambè. Vosaltres acceptarieu en la vostra feina cobrar menys que els altres, al contrari, lluiteu per cobrar més.

I tinc molta pressió per el meu sou, però vosaltres em vau posar el nom d’Ibrallaunes, i recordeu, que gràcies a mi, vam guanyar 1 a 0 al Madrid. Recordeu tots els gols d’inici de Temporada.

Per finalitzar, demano perdó a Josep Guardiola per les declaracions d’ahir.

Bona sort Moi!

Amb la sortida a última hora de Moisès al Olympiacos per tres anys, el club hel·lè a pagat prop de dos milions d’euros pel jugador de Badia, encara que la xifra no està clara a falta de que ho confirmi l’Espanyol. Moi tanca una etapa de 17 anys a l’Espanyol on s’en va per la porta gran. Ara amb els 10 milions de Pareja i els 2 milions de Moisès potser seria l’ocasió per poder fitxar o poder fer jugar jugadors amb garanties com Román Martínez que va firmar una excel·lent campanya a l’Espanyol fa dos anys i l’any passat va fer més del mateix amb el Tenerife. Potser es podria fer un esforç i anar a per un dels jugadors que més em va enamorar en aquest passat mundial… Asamoah Gyan del Udinense, allà no juga i és un gran migcampista i delanter.

Asamoah Gyan

Ja només queda pensar en la lliga i fer-ho el millor possible, els primers partits del calendari és:

29 d’Agost: Espanyol – Getafe

12 de Setembre: Villareal – Espanyol

19 de Setembre: Espanyol – Almeria

22 de Setembre: R. Madrid – Espanyol

29 de Setembre: Espanyol – Osasuna

Esper-ho poder estar en els primers partits i informar de primera mà, amb alguna sorpresa que tinc preparada…

Per cert, no podeu deixar de visitar la noticia de Catalunyapress sobre espaidefutbol.com

A mi particularment no m’agrada, no sóc fan d’aquest jugador ni del seu estil, és més, crec que no ho necessitàvem, i si fos el cas segur que hi ha algun jugador millor pel mateix preu, o fins i tot algun del filial! Aquest noi com ja vaig dir és una mica peculiar, a jugat al Llevant, Saragossa i Betis i amb els tres ha baixat a segona divisió, anirà a pel Pòquer de Segona? Com se l’ha jugat així la directiva? 

Per altra part molt aviat es pot signar una altra sortida, la de Moisés Hurtado al Olympiacos del “Chingurri” Valverde. El jugador de Badia tenia els dies comptats des del meu punt de vista als seus 29 anys i és que no el veig motivat per seguir a l’Espanyol, en el camp va caminant i no es deixa la pell com se la va deixar l’any de la UEFA tot i que és un jugador que m’encanta. Si així la pot trobar… Benvinguda sigui!!

Si marxes, sempre seras un referent aquí.

 Ja estem a la recta final de la pre-temporada i l’Espanyol està signant una bona pre-temporada, a falta del partit de dissabte (al Nou Estadi contra el Nàstic a les 18:30 h per TV3) l’Espanyol a jugat 7 partits guanyant 6 i perdent 1, 11 gols a favor i 4 en contra.
Bon balanç a més de guanyar el Trofeu Carranza guanyant a l’Atlètic de Madrid a la final. Per a mi l’equip aquest any està llest i l’alineació i la tàctica també, em de deixar enrera el 4-2-3-1 (si més no a casa) i juga més amb el 4-4-2, jugant només amb un davanter el punta es torna boig buscant la pilota. 

Bon homenatge a Jarque guanyan el Carranza

 La meva plantilla a falta de veure a Mattioni i Dátalo com responen sería la següent: 

Kameni i Alvarez (P), Chica, Galán, Forlín, Didac*, V.Ruiz i Amat*(DF), Verdú, J.Marquez, L.García, Callejón, De la Peña, Dátolo, Manu Molina* i Julian*(MC ), Osvaldo, I.Alonso, S.García, Rui Fonte*(DL). 

(P) – Porters; (DF) – Defenses; (MC) – Migcampistes; (DL) – Delanters; * Jugadors del Filial.

20 Jugadors, els suficients per a cada demarcació.

Ja no hi ha marxa enrere, periquitos, ens toca resar com cada temporada perquè tot surti rodó, l’entrenador posi la seva part, els jugadors els ous i nosaltres la veu al camp per cantar i animar. 

Ens veiem a Cornellà, La força d’un sentiment.

Estàvem per la zona nord de Granollers, jugava el València un partit amistós hi ha la mitja part van guardar un minut de silenci, passava per davant les televisions de Bars o Locals i en totes hi havia el mateix, jo resignat només podia ajupir el cap i seguir caminant mentres que ella intentava consolar-me acariciant l’esquena i abraçant-me

Homenatge de la Curva Jove.

Veient el poc moviment que hi havia per la zona i de com estaven els ànims vàrem marxar cap a casa. Arribem, vaig aparcar, aturo el cotxe, em vaig treure el cinturó, la vaig mirar i…
No vaig poder dir res, només vaig poder posar-me a plorar com una magdalena, plorava desconsolat mentre m’abraçava a la meva xicota, no podia ser… PER QUE? EH!? PER QUE?!? Encara em pregunto, per que aquell 8 d’agost 2009 et vas haver de dur a Dani Jarque amb tu? Ell en aquell moment parlava amb la seva nòvia des de la seva habitació en un hotel de Florència en la concentració del RCD Espanyol, la seva nòvia va ser qui va avisar a Ferran Coromines que va ser qui va donar l’ avís al Doctor que com aquell que diu només va poder certificar la seva mort… Amb només 26 anys, casat, i esperant una nena, Martina. Martina creixerà sense pare, però la seva mare des de ben petita li podrà explicar que el seu pare era un dels jugadors més grans que ha passat per l’Espanyol, que el seu pare era el capità de l’equip blanc-i-blau, que el seu pare està en els cors dels 30.000 socis i tots els aficionats periquitos i no periquitos, que el seu pare va poder estrenar el camp de Cornellà – El Prat davant el Liverpool i van vèncer 3-0. Martina, no ploris teu equip cada setmana juga amb 12 gràcies a ell…

Imatge del primer partit sense el capità a Girona.

Avui l’Espanyol li retrà el seu particular homenatge en el Trofeu Carranza a Cadis, disputant la final del torneig contra l’Atlètic de Madrid amb una vestimenta especial. Avui l’Espanyol sortirà al camp amb la seva samarreta habitual i en la màniga dreta en blanc els jugadors portaran el dorsal 21 amb dos cercles concèntrics.

Altres particulars homentages. Cesc Fàbregas.

Andres Iniesta a la final del Mundial de Sud Africa.

Així és i serà sempre el teu cor.

Aquella nit per sort, molts van dormir contents, i molts d’ells eren catalans, i no perquè hagues guanyat el Barça sinó perquè a Catalunya no només hi ha culers encara que TV3 intenti demostrar el contrari amb els informatius culés.

Portada del diari Marca al dia següent

Aquell mateix diumenge jo vaig anar a Cornella a veure l’Espanyol i la Curva Jove va treure una pancarta en què es podia llegir: “Si si si… No llegasteis ni a Rubí – Grazie Inter – L’altra part de Catalunya us ho agraeix“. I és que un es farta de no poder veure les notícies sense que sigui una sopa culer, que t’ensenyin com uns nens del filial es xuten pilotades al cul, com Ibra i Piqué es diuen coses a cau d’orella, o sense anar més lluny, ahir van explicar el viatge que va haver de fer Messi per jugar el partit davant el combinat Koreà. A mi no m’importa això senyors, m’importa saber sobre els esports indiferentment el que sigui. Si hi ha 15 minuts d’esports, és preferible fer una mica de cada que no 10min del Barça i 5 minuts de “l’altre”. TV3 la paguem tots, i això implica que volem veure a tots els equips (Barça, Espanyol, Girona, Nàstic, Terrassa, Sant Andreu, etc ..) i més esports.

www.lacurvarcde.com

Estic cansat de la caverna mediàtica que se li fa al Barça, o per dir-ho d’una altra manera … A la dictadura de tv3 a favor del Barça … Després es queixen si en els camps de futbol se’ls insulta (el Barça o TV3 indistintament). Això no és ni les Lectures, ni el Diez Minutos, ni cap d’aquestes revistes de premsa rosa que posen coses que ni venen ni van només per vendre, un informatiu de notícies no ha de vendre, el mateix nom ho indica, ha de INFORMAR DE LES NOTÍCIES.

Però bé, ara comença el futbol i amb això els telebarça notícies … Que no ens passi res …

La veritat és que és una cosa que a tots ens agradaria, al mateix temps que ens il·lusiona poder estar algun dia a la Champions, però no entenc com podem pensar així quan els dos únics fitxatges que s’han fet han estat Mationi i Dátolo, el club ha cedit a Ben Sahar i estan a punt de vendre a Callejón el Getafe per poder fitxar el patata de Sergio Garcia que equip en el que juga, equip que se’n va a segona divisió…

Això es el que necessitem per estar a la Champions. Font: La Curva RCDE

Però bé, aquesta seria potser una de les raons més rellevants per pensar que aquest objectiu no és “realista”. Però si algú va poder fer-se mínimament a l’idea que es tractava d’un “objectiu” factible. Luis Garcia ja va procurar fer baixar dels núvols a qui li ho plantegés cinc dies després  dient que: “el més important és aconseguir els 42 punts que ens donin la permanència com a bojos”.

Jo em pregunto, el jugador de futbol ja sigui dels Suïssos, el R. Madrid, València, Sevilla, qui sigui, que es el que l’ importa més? Els diners o els títols?

La temporada 2007 – 2008 La Curva del RCD Espanyol, en el partit davant l’Almeria va penjar les següents pancartes:

Més clar, aigua. Font: La Curva RCDE

I és que l’Espanyol va acabar la primera volta d’aquesta lliga tercers, aspirant a Champions però de sobte van començar a perdre partits sense explicació arribant a quedar a molt poc del descens, així que vaig preguntar a les meves fonts i resulta que els Tamudo, Riera, De la Penya i el mateix Lluís Garcia van demanar a la directiva que els pugessin les primes ja que la temporada estava sortint molt bé, de manera que la directiva es va negar per que aquestes ja estaven signades. El resultat ja us ho acabo d’explicar …

Si hem d’esperar que els Luis Garcia, Moisès, Coro o Kameni ens facin somiar per entrar a la Champions espereu asseguts, però això sí, si hem d’esperar que els Baena, Javi Marquez, Dídac o Victor Ruiz ens facin somiar per entrar a la Champions… espereu dormint.

Nota d’última hora: Peralada 0 – Espanyol 3

Guti, en la roda de premsa de comiat. El País.

‘Mi corazón siempre estará en Madrid’. Ho va dir José Maria Gutiérrez ‘Guti’ en la roda de premsa en què va anunciar la seva marxa del Reial Madrid després de 24 anys. Amb l’adéu de Guti se’n va un dels millors jugadors que ha donat mai el futbol espanyol. Ell, però, va decidir no inscriure el seu nom entre els més grans i va preferir quedar relegat en la llista de les ‘eternes promeses’ que prefereixen sortir de festa fins altes hores de la matinada.

Guti és un dels millors migcampistes ofensius que han trepitjat la gespa del Santiago Bernabeu. Amant del futbol de toc, la classe i les assistències impossibles, Guti era capaç de saltar al terreny de joc a falta de 25 minuts i capgirar un partit. Rebel amb causa o sense, el ‘14′ blanc ha tingut un paper decisiu en les Copes d’Europa i les Lligues que el Madrid ha guanyat durant aquesta última dècada. Malgrat això, la seva irregularitat i el seu caràcter controvertit l’han conduit de forma habitual a la frustració de la banqueta.

Guti va cometre l’error de vestir d’Armani i ser un habitual de les revistes de cor. No va voler renunciar mai a res, malgrat la seva condició de futbolista d’elit. Seves són les frases ‘no me veo con 60 años en una discoteca hasta las seis de la mañana, me veo ahora’ o ‘los futbolistas no somos monges de clausura’. Malauradament, el migcampista blanc serà recordat per aquella trista imatge de borratxo que surt d’una festa amb ‘top models’ i li diu a una periodista: ‘métete con tu p… madre, hija de p…’

Davant de tot això, Jose Maria Gutierrez ‘Guti’ no té més remei que callar i donar la raó a tots aquells que el titllen d’eterna promesa, de futbolista poc professional i de jugador poc implicat amb el seu equip. Però creieu-me: darrera d’aquell pentinat horrorós i de la imitació de Crackòvia, hi ha un futbolista fora de sèrie, espectacular, amb una visió de joc excel·lent i capaç de fer assistències mil·limètriques. Què gran hauries pogut ser Guti!

Els blanc-i-blaus disputaran dos amistosos, un el dia 24 contra el Palamos i un altre el 28 de Juliol davant del Peralada per tornar el dia 30 per l’endemà disputar el Trofeu Ciutat de Barcelona.

L'equip entrenant a Perelada

La Sampdoria rival de champions per al Ciutat de Barcelona.

El proper 31 de juliol a les 21:45 h l’Espanyol i la Sampdoria disputaran el XXXVI Ciutat de Barcelona-Memorial Fernando Lara a l’estadi de Cornellà – Prat. L’Espanyol busca que aquest trofeu sigui una festa per a l’aficionat així que la intenció del club és buscar rivals d’una certa entitat. La Sampdoria amb Antonio Cassano al capdavant van quedar quarts de la Lliga Italiana a la passada temporada intentarà aigualir la festa als blanc-i-blaus.

Aquest torneig és va celebrar per primera vegada el 1974 i han participarà grans clubs com el Reial Madrid, el FC Barcelona, l’AC Milà, l’Olympique de Marsella, l’Olympiacos o el Newcastle United

Antonio Cassano

Per altre banda també cal destacar que l’Espanyol  participarà en la propera edició del trofeu Ramón de Carranza què es disputarà a Cadis els dies 7 i 8 d’agost.

El conjunt blanc-i-blau completarà el cartell al costat de Sevilla, At. Madrid i Cadis, equip amfitrió, en la què serà la 56a edició. Per a l’Espanyol aquesta serà la seva tercera participació en aquest prestigiós torneig en què va debutar, i va guanyar, l’any 1973. La següent temporada, els blanc-i-blaus també van participar i van arribar a la final, però van caure derrotats davant el Palmeiras.

Campus Cesc Foto Pere Puntà FOTO: PERE PUNTÀ - PERE PUNTÀ / MD

Fa uns quants dies, el nou responsable econòmic del FC Barcelona, Xavier Faus, va explicar en una roda de premsa quina era la situació actual de les arques culés. Aquest Barça no es mileurista, però tampoc té uns números sanejats. De totes maneres, el Barça és una institució massa important a Catalunya com per deixar-lo caure en la bancarrota. Els interessos de bancs i caixes en el club són molts i un exemple és que en menys de quinze dies aquestes han donat un crèdit sindicat (no tinc ni idea que vol dir sindicat) per valor de 155 milions d’euros. Els problemes econòmics greus els tenen els equips més petits, que fan grans inversions buscant un futur brillant del club i acaben caient en pèrdues considerables sense arribar als objectius predefinits.

50 milions

La secreteria tècnica del FC Barcelona disposa de 50 milions d’euros per a comprar noves peces per l’equip 2010/11.  L’ altre dia en Joan Maria Pou es preguntava al seu programa Tu diràs si era millor gastar-se aquests 50 milions en un únic jugador (Cesc Fàbregas) o bé invertir-los en diferents jugadors. Les opinions dels col·laboradors van ser ben diferents però va haver-hi una de molt encertada, en opinió meva. Un jugador pot guanyar un partit degut a les seves aptituds futbolístiques, però els títols els guanyen els equips (el cas de l’Inter és un gran exemple). Per tant, fitxar Cesc Fàbregas i seguir tenint una plantilla curta no crec que entri en els esquemes del Josep Guardiola.L’any passat les rotacions van ser mínimes i l’equip ho va patir en el tram final de la temporada. El míster va fer meravelles amb una plantilla amb molta qualitat però massa curta. Esperem que l’Andoni Zubizarreta (un catedràtic del futbol) sàpiga veure quines són les mancances de l’equip.

Juguem al PC Futbol?

Tots hem volgut fer equips de somni, i a vegades oblidem que a més a més de la classe futbolística fan falta treballadors que es deixin la pell al camp. Aquest pot ser el cas de l’Adriano Correia, jugador polivalent procedent del Sevilla i que per la seva valoració qualitat/preu és un gran encert de la secretaria tècnica. Crec que el club necessita un mig centre per suplir Touré Yaya però no crec que sigui cap dels jugadors que els medis de comunicació parlen. Estic segur que les negociacions les estan portant en secret i busquen un jugador jove, físicament fort i amb qualitat. Que sigui una ovella Dolly del gran Touré. A més a més d’un jugador d’aquestes característiques, crec que hauríem de buscar algun jugador experimentat com pot ser Poulsen. Si Màrquez ens diu adéu, s’hauria de buscar un central que pugui jugar a la banda i confiar en jugadors de la pedrera com Fontàs, Muniesa o Sergi Gòmez. En atac crec que hem de donar una temporada més a l’ Ibrahimovich. La plantilla actual possiblement és la millor de la història del club i només hem d’apuntalar-la amb gent de garanties.