Arxiu de l'autor: lluisvilaro

No tinc cap habitació al soterrani de casa. És més: no tinc ni soterrani a casa ni carnet d’entrenador a la cartera. De tant en tant em llevo “ben d’hora, ben d’hora” i sovint em poso una armilla sobre la … Continua llegint →

Excés de paternalisme. No és tan estrany veure un enfrontament entre el Barça i un equip de Segona Divisió B en uns setzens de final de la Copa del Rei. No és cap novetat, res que s’escapi d’un fet més … Continua llegint →

M’imagino Fritz Walter mirant el camp de concentració a través de la finestra del seu barracó. Deuria estar nerviós, tens, resignat. Els russos havien arribat i estaven disposats a emportar-se tots els presoners alemanys als gulags soviètics. Alemanya havia perdut … Continua llegint →

Diuen que els jugadors i la resta del cos tècnic el van rebre amb aplaudiments al restaurant. Pep Guardiola, cansat de Mourinho i de l’atac constant del periodisme madrileny més ranci, acabava de dir prou a la sala de premsa … Continua llegint →

Escriptor, pintor i estàndard del modernisme català, Santiago Rusiñol va anar una vegada al mercat d’Olot per vendre duros a quatre pessetes. Malfiats i arrauxats, els pagesos de la Garrotxa no es van creure aquella oferta excessivament temptadora i la … Continua llegint →

La vida és pels valents. El premi hauria de ser sempre per aquells que s’esforcen, s’arrisquen i acumulen un treball important al darrera. Sempre. Fins i tot aquest dimecres a la nit, en el partit de quarts de final de … Continua llegint →