Arxiu de l'autor: lluisvilaro

autor

Quant a lluisvilaro

http://www.twitter.com/lluisvilaro
Nostàlgic per devoció i convençut que el futbol morirà el dia que Xavi Hernández pengi les botes, en Lluís Vilaró es dedica a fer de periodista a la flamant Agència Catalana de Notícies. Futbolista amateur i amb 30 anys ja complerts, va viure els millors anys de la seva carrera esportiva com a migcampista de la desapareguda U.D. Miguelense. En petit comitè expressa la seves simpaties per José Maria Gutiérrez 'Guti' i en defensa la seva qualitat tècnica.

Melendi, dels camps de futbol a la lluna plena

Per lluisvilaro
autor

Estiu del 2005. Melendi havia de començar un concert a les onze de la nit a Sant Julià de Lòria, a Andorra. A les sis de la tarda, però, s’havia compromès a atendre la premsa per parlar del seu segon … Continua llegint

Qui m’ha robat el mes d’abril

Per lluisvilaro
autor

Buit. No el conec personalment. No me l’han presentat mai. No li he donat mai la mà. Ni tan sols he tingut l’oportunitat de fer-li alguna pregunta en una roda de premsa. Però estic trist. En Pep se’n va. Diu … Continua llegint

Si t'agrada aquest blog, et pot interessar...

Deu dies que valen una temporada. Capítol 4 (i final)

Per lluisvilaro
autor

Dimarts, 24 d’abril del 2012. S’ha acabat. El Barça ha perdut les semifinals contra el Chelsea i no serà a Munich. Res a dir. Els blaugranes han caigut dignament, competint fins el final, lluitant fins l’últim alè. La derrota sempre … Continua llegint

Deu dies que valen una temporada. Capítol 3

Per lluisvilaro
autor

Dissabte, 21 d’abril del 2012. En Pep Guardiola ha perdut la Lliga. L’entrenador blaugrana ha guanyat molts títols i molts partits per detalls que només ell ha estat capaç de veure. Però avui s’ha equivocat. No en la tàctica, que … Continua llegint

Deu dies que valen una temporada. Capítol 2

Per lluisvilaro
autor

Dimarts, 17 d’abril del 2012. He plegat tard, com de costum. He hagut de cobrir la simbòlica primera pedra d’una nova promoció de pisos al barri del Gorg de Badalona. Pot semblar una broma, però no ho és: seran 205 … Continua llegint

Deu dies que valen una temporada. Capítol 1

Per lluisvilaro
autor

Dilluns, 16 d’abril de 2012. Fa dos dies que ronda per aquí. Petita, tendre, fràgil, curiosa. Va pesar 2.700 quilos i va venir al món a les deu del vespre del 14 d’abril. Era el dia que el Rei es … Continua llegint

Invencibles?

Per lluisvilaro
autor

No tinc cap habitació al soterrani de casa. És més: no tinc ni soterrani a casa ni carnet d’entrenador a la cartera. De tant en tant em llevo “ben d’hora, ben d’hora” i sovint em poso una armilla sobre la … Continua llegint

Apunts d’un Hospi-Barça

Per lluisvilaro
autor

Excés de paternalisme. No és tan estrany veure un enfrontament entre el Barça i un equip de Segona Divisió B en uns setzens de final de la Copa del Rei. No és cap novetat, res que s’escapi d’un fet més … Continua llegint

Article Destacat

480 dies a Primera

Per lluisvilaro
autor

Salta més que el seu contrincant. Batalla cada jugada. Perd la pilota, però no perd el cap. S’aixeca i s’esforça per recuperar-la. Potser no està fent un gran partit, però no s’amaga mai. Mai. Torna a demanar la pilota. Li … Continua llegint

Diluviava a Berna

Per lluisvilaro
autor

M’imagino Fritz Walter mirant el camp de concentració a través de la finestra del seu barracó. Deuria estar nerviós, tens, resignat. Els russos havien arribat i estaven disposats a emportar-se tots els presoners alemanys als gulags soviètics. Alemanya havia perdut … Continua llegint