Recuperant l’excel·lència

Es presentava el València al Camp Nou, un dels rivals més complicats d’aquesta lliga, un dels que més li ha costat al Barça de Guardiola. El partit arribava amb el Madrid a tretze punts després de la seva contundent victòria dissabte contra el Racing, i un desig a la capital, que el Barça tornés a punxar i consolidar definitivament el títol, si és que ja no ho està…

Va començar fort el Barça, amb ganes de fer les coses bé, recuperant el seu dinamisme i el seu joc combinatori i elèctric que feia trencar les defenses rivals. Però quan semblava que millor anaven les coses, patapam, error de marcatge de la defensa (?) i sortida en fals de Valdés que significava el gol de Piatti, el 0-1, novament l’aparició de fantasmes al Camp Nou. Els minuts posteriors al gol txè el Barça seguia grogui, recuperant-se del cop, però ràpidament es va refer. La màquina va tornar a engreixar-se i tots van posar-se a treballar per aixecar-se el més aviat possible d’aquella ensopegada.

Puyol esperona els seus companys, Busquets comença a dirigir el joc, a moure l’equip i a desconcertar el rival amb passades que superen amb molta facilitat una línia de pressió i fent arribar la pilota a Iniesta i Fàbregas perquè s’encarreguin de fer-la arribar als tres lluitadors de dalt. De la resta, gairebé se’n va encarregar Messi, una nit més.

L’absència d’Iniesta ha fet molt mal durant aquest mes de gener. Al Barça de Guardiola sempre se li ha fet més complicat el mes de gener, si a sobre no tens una de les peces claus de l’equip, encara més. Recuperar-lo per al tram decisiu -tot i que la lliga estigui lluny- és una vendició per Guardiola i per la resta de companys. Ha jugat un partit i mig i la cara de l’equip ha estat una altra. Ahir Xavi, encara amb problemes al soli, tampoc va sortir d’inici. Fàbregas va tornar a actuar d’interior i se’l va veure molt més còmode que en partits anteriors. A la primera part va actuar més com el de Terrassa, ben situat, fent circular la pilota i fent alguna passada a l’espai. A la segona se’l va veure més desbocat, recordant al Cesc de l’Arsenal, creant perill i desestabilitzant la defensa rival.

Els blaugrana va tenir infinitat d’ocasions de gol, creades amb combinacions llargues, recordant el millor Barça i amb un Alexis que per fi es va decidir a encarar al seu defensor. Mathieu, tant perillós sempre que juga contra el Barça, va tenir una nit horrible, contínuament desbordat pel xilè que, com ja és costum, també va desmarcar-se permanentment entre la defensa rival i va generar ocasions i espais per als companys. I Messi, que va fer quatre gols per celebrar els seus 200 partits amb la samarreta blaugrana, tots quatre amb registres diferents, i va engrandir encara més la seva llegenda. En combinació i amb pausa final, arribant al segon pal i no donant la pilota per perduda, aprofitant un rebuig del porter després d’una enorme jugada d’un Tello que fa dies que demana pas i el quart, superant Diego Alves amb una subtil vaselina recordant el dia que també en va fer quatre contra l’Arsenal i va fer que Almunia no tingués més remei que agenollar-se davant el millor del món.

Diumenge es va tornar a veure el millor Barça, el que ha enamorat el món en aquests últims anys. A Leverkusen ja es va poder intuïr la millora i contra el València es va confirmar. El Barça torna a estar camí de l’excel·lència i ara ve el moment decisiu de la temporada.

Foto: El País