Recuperant les millors sensacions

El Barça de Guardiola va certificar la seva presència a la gran final de la Copa del Rei -la tercera en quatre anys- després de vèncer al València per 2-0 amb gols de Fàbregas i Xavi. El rival serà l’Athletic de Bielsa. Es repetirà la cita de fa tres anys, aquest cop però amb un Athletic molt millorat i molt més competitiu. Serà apassionant. El dia i el lloc encara estan per determinar, coses de la Federació…

El Camp Nou va poder tornar a gaudir de la millor versió d’aquest Barça, al que només li va faltar concretar les múltiples ocasions que va tenir. Va sortir molt valent el València, pressionant molt amunt i posant en dificultat la sortida de la pilota blaugrana, però va durar els primers 10 minuts. A partir d’aquí el Barça va ser amo i senyor del partit, dominant el joc i creant un bon grapat d’ocasions de gol que Diego Alves va saber aturar. El porter brasiler va estar a gran nivell tota la nit, excepte en el primer gol culer. Fàbregas va aprofitar una gran assistència de Messi en profunditat per superar per dalt un Alves que es va quedar a mitja sortida. Les coses es posaven de cara pels locals, que van seguir dominant el partit fins a la mitja part.

La segona meitat va tenir el mateix guió que la primera. El València va tornar a sortir com una piconadora els primers 15 minuts i, com fa tres anys a Mallorca, hi va haver un Pinto de Inflexión. El segon porter blaugrana va salvar un seguit d’ocasions clares dels visitants i el Barça va començar a fer rodar la maquinària, a crear ocasions -moltes d’elles, com en la primera part, propiciades per errors en defensa del València- que una vegada i una altra treia Diego Alves. Les opcions de classificació del conjunt txe van durar fins que Feghouli va veure la segona i absurda groga que deixava el seu equip amb 10. Poc després, Xavi va aprofitar una prolongació de Cesc per batre Alves i sentenciar l’eliminatòria. En els minuts finals es va produir l’altra gran notícia de la nit, el retorn d’Andrés Iniesta.

Thiago creix, Puyol reneix i Messi torna
La baixa de Busquets i el perill de la parella Mathieu-Jordi Alba per la banda esquerra, va fer que Guardiola decidís deixar Dani Alves a la banqueta i situar a Puyol al lateral. Això va fer que fos Thiago qui actués de mig centre. Ja havia jugat en alguna ocasió en aquesta posició, però no en un partit tan transcendent. El jove valor del planter va demostrar que pot ser un recurs vàlid par aquesta posició en situacions puntuals. Cal dir que va perdre dues pilotes en zona d’atac per arriscar un pèl massa la passada i això va comportar dos contraatacs del València, però durant els 90 minuts va interpretar de manera gairebé perfecta el que necessitava l’equip en tot moment. Va saber quan calia tocar enrere per començar la jugada, quan i on podia accelerar i driblar i quan havia de tocar fàcil per donar fluïdesa al joc. De la resta, ja se’n va encarregar Xavi. No va aportar el mateix que Busquets però va donar un sentit diferent al joc blaugrana, sempre sense allunyar-se de l’estil que dicta Guardiola.

PD: Puyol segueix a un nivell excels, arribant a totes les ajudes, sumant-se en atac i fent el que sempre ha fet, deixar-se la vida en cada acció del joc i animar i esperonar l’equip quan aquest ho necessita. Després d’una temporada irregular, el Barça torna a gaudir de la versió real del seu capità.

PD2: Sembla que Messi està tornant per quedar-se. Contra el València només li va faltar culminar la infinitat d’ocasions que va tenir, només la gran actuació de Diego Alves va privar-lo de celebrar un gol. A l’argentí se’l va tornar a veure amb aquella electricitat que sempre l’ha caracteritzat.