El retorn de Kenny Dalglish a Wembley

Gairebé 34 anys més tard, Kenny Dalglish ha tornat a l’estadi on va començar a esdevenir un mite en la història del Liverpool. I, igual que l’any 78, ha tornat per vèncer.

Liverpool FC, campió de la Carling Cup 2012

Wembley s’ha vestit novament de gala per presenciar la final dela Copa de la Lliga Anglesa, coneguda com la Carling Cup. Aquest any però, la final ha estat de caire internacional, ja que s’han enfrontat un equip anglès (el Liverpool) i un equip gal·lès (el Cardiff City). Els primers no disputaven aquesta final des de l’any 2005; els segons, arribaven per primera vegada a aquesta cita. Una cita que amaga certa història.

L’any 1978, Wembley va acollir la final de la Copa d’Europa (actual Champions League), disputada entre el Bruges i el Liverpool. L’equip anglès, comandat per Bob Paisley, defensava el títol aconseguit un any abans contra el Borussia Mönchengladbach amb un canvi important a la plantilla: el golejador Kevin Keegan havia emprès el rumb cap a Hamburg (per jugar a l’HSV), i els reds havien confiat en un killer que triomfava al Celtic: Kenny Dalglish. Va ser arribar i moldre: en la seva primera final de la Copa d’Europa, Dalglish va marcar l’únic gol del partit, que donava el segon títol continental a l’equip de Mersyside. L’escocès començava bé.

1978. Dalglish-jugador amb la Copa d'Europa / 2012. Dalglish-entrenador amb la Carling Cup

33 anys i 9 mesos més tard, Dalglish ha tornat a Wembley, convertit en entrenador i batejat pels seguidors reds com a King Kenny. A la ciutat de Liverpool es respirava ambient de final durant tot el cap de setmana: banderes als balcons, als cotxes, gent vestida amb les samarretes roges… I no era per menys, ja que els scoursers fa anys que no celebren cap títol. En aquesta ocasió, el Liverpool ha partit com a favorit, ja que davant tenia un rival de la segona divisió anglesa (la Championship), el Cardiff. Però les finals són imprevisibles, i malgrat el domini dels anglesos, al minut 18 s’ha avançat el Cardiff amb gol de Mason. Els reds ho han seguit provant, i dos minuts després que Dalglish hagi donat entrada, precisament, a un gal·lès (Craig Bellamy), el Liverpool ha empatat per mitjà de Skrtel. Amb empat a u s’ha arribat a la pròrroga.

Al minut 99 de partit, el Cardiff ha fet un canvi que més tard ha sigut decisiu, donant entrada a Anthony Gerrard, el cosí del capità del Liverpool. Nou minuts més tard, els reds s’han avançat al marcador amb gol de Kuyt, deixant el partit gairebé vist per sentència. Però les finals són molt llargues, i els equips petits treuen forces d’on poden. Així, a falta de dos minuts pel final de la prórroga, el Cardiff ha empatat amb gol de Turner i ha forçat la tanda de penals.

La Carling Cup del 2012 s’havia de decidir des dels11 metres. I l’experiència ha tingut un paper clau. La tanda de penals ha tingut uns percentatges terribles (50% d’encert), on el Liverpool ha errat dos penals (Gerrard i Adam) i el Cardiff, tres (Miller, Gestede i A. Gerrard). Els definitius els han executat Glen Johnson pel Liverpool (a dins) i Anthony Gerrard pel Cardiff (desviadíssim). El destí ha sigut capritxós, i ha volgut que dos familiars fallessin el primer i l’últim penal de la final, amb un resultat ben diferent: mentre Steven ha aixecat la Carling Cup que proclamava campió al Liverpool per vuitena vegada a la seva història (és el ‘Rei de Carlings’), Anthony plorava desconsolat, sabent que possiblement mai més tindria tant a prop la glòria com en aquest 26 de febrer de 2012.

Steven consolant el seu cosí Anthony