Patint i resistint

El Barça venia amb un bon avantatge del partit d’anada i conscient que ho tenia tot a favor per passar de ronda, però també que un Madrid ferit vindria a donar-ho tot al Camp Nou, a deixar-se la vida i a intentar remuntar.

Als 13 segons, una badada de Piqué ha posat l’ai al cor dels blaugrana però Higuain, incomprensiblement, ha fallat l’u contra u amb Pinto. No ha estat gens còmode el Barça la primera mitja hora. La pressió asfixiant del Madrid i les imprecisions en l’entrega dels culers provocaven ocasions blanques que Pinto, avui si, ha sabut rebutjar. El fet que Özil, -enorme gairebé tota la nit- i Kaka’ -segon bon partit consecutiu- s’ajuntessin al mig camp i combinessin ha ajudat molt a la circulació blanca i ha posat en molts problemes els locals. El Barça no aconseguia retenir la pilota com ens té acostumats però entre Xavi i Busquets han decidit que ja n’hi havia prou. El mig camp ha començat a combinar i quan s’estava a punt d’arribar a la mitja part ha aparegut       ‘El Petitó’, el que sempre hi és, per arrossegar quatre defensors i deixar sol Pedro perquè fes l’1-0. Un minut més tard i després que Teixeira –lamentable tota la nit perjudicant a tots dos equips per igual- perdonés l’expulsió a Lass, Alves ha enviat un obús imparable a l’escaire per posar el 2-0, encarrilar l’eliminatòria i fer vibrar a un Camp Nou que avui ha estat esplèndid, animant en tot moment a l’equip i ficant pressió al rival.

La segona part ha començat tal i com havia acabat la primera, amb domini blaugrana. El mig camp blaugrana ha combinat al seu aire, fent anar de bòlit els jugadors blancs que en certs moments perseguien ombres. El moment àlgic ha estat una jugada on Messi, Xavi, Alves i Busquets han començat a passar-se la pilota al primer toc i on Alexis ha estat a punt de marcar. A partir d’aquest moment el Barça s’ha relaxat i el Madrid, ajudat pels canvis i pel retorn al partit d’Özil, ha començat a dominar el joc i en cinc minuts i dos badades de la defensa culer ha empatat el partit i ha posat l’emoció que li faltava a una eliminatòria de Copa del Rei entre els dos millors equips del món. El Camp Nou seguia animant, però les cares de l’aficionat ho deien tot. El Madrid anava llançat i semblava que podia consumar-se la remuntada. Amb l’entrada de Thiago, el Barça ha recuperat una mica el control del joc i ha sabut patir i resistir les envestides blanques. L’expulsió de Sergio Ramos ha calmat una mica l’empenta del Madrid i els blaugrana han deixat consumir els minuts i s’han classificat per les semifinals de la Copa del Rei.

Ha estat un partit estrany, on el Madrid en molts moments ha tingut el control del joc i les ocasions, però que li ha fallat allò que millor el defineix, la famosa ‘pegada’. El Barça no ha gestionat bé el resultat i s’ha deixat empatar en dues badades que podrien haver costat molt cares.                     Les eliminatòries són a anada i tornada, i va ser al Bernabéu on els blancs van firmar la seva sentència. El plantejament poruc del seu entrenador va fer créixer el Barça. Ara, vist el partit de tornada, potser més d’un se’n penedeix de no sortir a l’atac, de jugar sense pors per molt Barça que tinguis davant. Ha passat el que globalment ha estat millor, el més valent.