Futbol i Música (Capítol II: You’ll never walk alone)

L’estadi estava tancat i no el vaig poder visitar. Em vaig haver de conformar en comprar la samarreta d’Steven Gerrard a la botiga del club i tornar cap a l’hotel on m’allotjava. Recordo el dia: gris i trist, com la ciutat. Liverpool és una capital lletja, amb un regust eminentment obrer i un cel amarg que t’avisa que d’un moment a l’altre cauran quatre gotes; però tot i així és un destí absolutament necessari per a qualsevol mitòman de la música i el futbol.

Un viatge a Liverpool comença amb aquell submarí groc que hi ha a l’entrada de l’Aeroport John Lennon. Continua amb un petó a algú que t’estimes i una visita a The Cavern. El següent capítol – aquest ja me l’imagino- és la imatge d’un jugador rival que està a punt de saltar a la gespa d’Anfiel Road i que llegeix un cartell on s’hi pot llegir This is Anfield. Però no puc acabar aquesta història sense abans haver escoltat i cantat el You’ll never walk alone a la graderia de l’estadi britànic. I encara no ho he fet, perquè l’estadi estava tancat i perquè aquell dia ni tan sols hi havia jornada de Lliga.

Els seguidors del Liverpool entonant el You'll never walk alone

El You’re never walk alone va ser composada l’any 1945 pel musical Carrousel. Ha estat una peça interpretada per artistes tan consagrats com Elvis Presley, Frank Sinatra, Nina Sinome o Jonhy Cash, entre molts altres. La versió més coneguda és del grup de Liverpool Gerry and The Peacemakers, que també sovintejava el famós local The Cavern. Es tracta de la versió que sonava per la megafonia de l’estadi a principis dels anys seixanta, just abans de començar els partits. Un dia, però, els altaveus es van espatllar i els aficionats del Liverpool van cantar la cançó de forma totalment espontània. Des de llavors, el Liverpool mai ha caminat sol i les graderies d’Anfield han entonat partit rere partit el You’ll never walk alone. La cançó va acabar convertint-se en l’himne del Liverpool i l’any 1982 va a passar a formar part de l’escut del club.

You\’ll never walk alone, per Gerry and The Peacemakers