Era una càlida nit d’agost, ho recordo com si fos ahir. Anava a buscar la meva xicota a casa seva, seria l’última nit abans que m’en anés una setmana a França i quan ella va sortir els seus pares també van sortir i em van donar la notícia d’última hora. No m’ho podia creure, havia de ser una broma de mal gust… Em vaig pujar al cotxe, vaig posar Catalunya Informació i si, era veritat. O això deien encara que jo no m’ho volia creure. El primer que se’m va passar pel cap va ser trucar al meu pare per donar-li la notícia, la nit perfecta se’n va anar a norris …
Estàvem per la zona nord de Granollers, jugava el València un partit amistós hi ha la mitja part van guardar un minut de silenci, passava per davant les televisions de Bars o Locals i en totes hi havia el mateix, jo resignat només podia ajupir el cap i seguir caminant mentres que ella intentava consolar-me acariciant l’esquena i abraçant-me
Veient el poc moviment que hi havia per la zona i de com estaven els ànims vàrem marxar cap a casa. Arribem, vaig aparcar, aturo el cotxe, em vaig treure el cinturó, la vaig mirar i…
No vaig poder dir res, només vaig poder posar-me a plorar com una magdalena, plorava desconsolat mentre m’abraçava a la meva xicota, no podia ser… PER QUE? EH!? PER QUE?!? Encara em pregunto, per que aquell 8 d’agost 2009 et vas haver de dur a Dani Jarque amb tu? Ell en aquell moment parlava amb la seva nòvia des de la seva habitació en un hotel de Florència en la concentració del RCD Espanyol, la seva nòvia va ser qui va avisar a Ferran Coromines que va ser qui va donar l’ avís al Doctor que com aquell que diu només va poder certificar la seva mort… Amb només 26 anys, casat, i esperant una nena, Martina. Martina creixerà sense pare, però la seva mare des de ben petita li podrà explicar que el seu pare era un dels jugadors més grans que ha passat per l’Espanyol, que el seu pare era el capità de l’equip blanc-i-blau, que el seu pare està en els cors dels 30.000 socis i tots els aficionats periquitos i no periquitos, que el seu pare va poder estrenar el camp de Cornellà – El Prat davant el Liverpool i van vèncer 3-0. Martina, no ploris teu equip cada setmana juga amb 12 gràcies a ell…
Avui l’Espanyol li retrà el seu particular homenatge en el Trofeu Carranza a Cadis, disputant la final del torneig contra l’Atlètic de Madrid amb una vestimenta especial. Avui l’Espanyol sortirà al camp amb la seva samarreta habitual i en la màniga dreta en blanc els jugadors portaran el dorsal 21 amb dos cercles concèntrics.




















