No va voler ser un dels grans

Guti, en la roda de premsa de comiat. El País.

‘Mi corazón siempre estará en Madrid’. Ho va dir José Maria Gutiérrez ‘Guti’ en la roda de premsa en què va anunciar la seva marxa del Reial Madrid després de 24 anys. Amb l’adéu de Guti se’n va un dels millors jugadors que ha donat mai el futbol espanyol. Ell, però, va decidir no inscriure el seu nom entre els més grans i va preferir quedar relegat en la llista de les ‘eternes promeses’ que prefereixen sortir de festa fins altes hores de la matinada.

Guti és un dels millors migcampistes ofensius que han trepitjat la gespa del Santiago Bernabeu. Amant del futbol de toc, la classe i les assistències impossibles, Guti era capaç de saltar al terreny de joc a falta de 25 minuts i capgirar un partit. Rebel amb causa o sense, el ’14′ blanc ha tingut un paper decisiu en les Copes d’Europa i les Lligues que el Madrid ha guanyat durant aquesta última dècada. Malgrat això, la seva irregularitat i el seu caràcter controvertit l’han conduit de forma habitual a la frustració de la banqueta.

Guti va cometre l’error de vestir d’Armani i ser un habitual de les revistes de cor. No va voler renunciar mai a res, malgrat la seva condició de futbolista d’elit. Seves són les frases ‘no me veo con 60 años en una discoteca hasta las seis de la mañana, me veo ahora’ o ‘los futbolistas no somos monges de clausura’. Malauradament, el migcampista blanc serà recordat per aquella trista imatge de borratxo que surt d’una festa amb ‘top models’ i li diu a una periodista: ‘métete con tu p… madre, hija de p…’

Davant de tot això, Jose Maria Gutierrez ‘Guti’ no té més remei que callar i donar la raó a tots aquells que el titllen d’eterna promesa, de futbolista poc professional i de jugador poc implicat amb el seu equip. Però creieu-me: darrera d’aquell pentinat horrorós i de la imitació de Crackòvia, hi ha un futbolista fora de sèrie, espectacular, amb una visió de joc excel·lent i capaç de fer assistències mil·limètriques. Què gran hauries pogut ser Guti!