Li devem a Johan Cruyff

No sóc un devot de Johan Cruyff, però si del Cruyiffisme. Cruyff és un geni, i això l’ha transformat en un personatge incòmode, oportunista, egoista, estrany, pedant i fins i tot superb. I malgrat tot, no puc deixar d’admirar la seva forma d’entendre el futbol i la vida. ‘És com parlar de pintura amb Picasso’, va afirmar Sergi Pàmies després d’entrevistar-lo per escriure el llibre ‘Magrada el futbol’, publicat el 2002. Cruyff no em cau bé, però estic condemnat a estar perpètuament enamorat de la seva filosofia.

Cruyff és aquella figura esvelta i elegant que es movia com qui no vol la cosa per l’Olímpic de Munich a la final del 74. Amb el 14 a l’esquena, va agafar la pilota al mig del camp i es va plantar a l’àrea alemanya després d’un parell de canvis de ritme. La jugada va acabar amb penal i gol de Neeskens, però la taronja mecànica es va quedar sense Mundial. L’Alemanya de Beckenbauer, Muller i Vogts va guanyar aquell memorable partit que canviaria la forma de veure el futbol per 2 gols a 1.

Cruyff és el pare – amb permís de l’entrenador Rinus Michels-  del ‘futbol total’. És l’artífex del joc de toc, la triangulació, els canvis de posició, l’assistència curta i rasa, la tècnica per damunt la física, el pragmatisme fet bellesa. Assegut a la banqueta, es va inventar la passada enrere de Bakero, l’assistència perfecte de Guardiola i el remat impecable d’Stoitchkov. I mentrestant, ens deixava regals com ‘lo dificil no es llegar, es mantenerse’, ‘para ganar hace falta un gol mas que el contrario’ o ‘si tu equipo tiene la pelota, el otro no la tiene’.

I el Guardiola entrenador no ha fet res més que beure d’aquesta arrogància tan simple i tan certa. Perquè el futbol és tan simple i tan cert com una assistència de Xavi o Iniesta, una centrada al primer toc de Pedro o una pilota interceptada per Gerard Piqué o Puyol. I la selecció espanyola ha tingut la sort de beure i viure del ‘pare’ Guardiola i de ‘l’avi’ Cruyff. I si em permeteu, del ‘tiet’ Reixach.

El Mundial ens ha regalat una final entre Holanda i Espanya. Són dues seleccions – ens agradi o no- filles i nétes de Johann Cruyff. El camp s’obrirà, els jugadors premiaran la creativitat, Xavi assistirà Villa, Van Bommel farà el joc brut, Robben desbordarà per la banda, Sneijder provarà assistències impossibles, Pedro jugarà amb pragmatisme i intel·ligència, Ramos pujarà des del lateral…

El futbol ja ha guanyat el partit. Ara només falta que un dels dos equips marqui almenys un gol més que l’altre. Així de simple, així de cruel, així de fàcil.