Gràcies Iniesta! Gràcies Paul!

El mundial de Sud-àfrica s’ha acabat, un mes després del primer partit entre Sud-àfrica i Mèxic ahir es disputava la final, en ella i jugava una Espanya que no va començar per a res bé aquest mundial amb la derrota davant Suïssa per 1-0 en el primer partit contre Holanda, la gran sorpresa. I va arribar el gran dia, 31 dies després de l’inici del mundial, va arribar la gran final, 11 de juliol del 2010,  partit entre Holanda i Espanya. Però, si he de ser sincer estava tranquil perquè el Pop Paul ens donava com vencedors del Mundial. Però, fem una regressió en el temps per saber qui és aquest “fenomen” que ens donava com a campions abans de jugar el partit.

Paul és un pop Alemany que en cada partit que jugava Alemanya li feien pronosticar la victòria havent-se de menjar un musclo. El pop va pronosticar tots els partits d’Alemanya i els va encertar tots. Les victòries davant Austràlia, Ghana, Anglaterra i Argentina. També va dir que la Selecció de Löw perdria davant Sèrbia i Espanya i també es va donar el resultat. Per descomptat, també va encertar el partit pel tercer i quart lloc amb victòria Alemana davant l’Uruguai. Però aquests alemanys se les saben totes així que quedava un lleuger dubte, saber si Paul acertaría la final del mundial.

A les 20:30h va començar el partit, partit avorrit, algo lògic en una final ja que les finals es guanyen i no es juguen. Espanya s’enfrontava a un rival fluix al meu parer, només té a dos jugadors capaços de trencar un partit: Robben i Sneijder. Res més, Van Persie ha fet un mundial molt fluix en la davantera, Kuyt un treballador nat i poc més, Van Bommel un destructor que s’havia d’haver perdut la meitat dels partits pel seu joc brut i Van der Vaart que no va jugar el que es mereixia … Un equip que es classifica de “xurra” en un mundial té poc a fer contra un equip com Espanya que toca la pilota com els àngels.

Espanya sortia al partit amb mitja victòria a la butxaca (Gràcies Paul) però una Holanda que donava pals fins al carnet d’identitat va saber parar a Espanya i el seu joc d’aquesta manera i amb el 0-0 al marcador es va arribar a la pròrroga , aquí Holanda va perdre el partit i no pel gol a falta de 5 minuts per al final del partit, sinó per el fet d’esperar a Espanya en la defensa per després sortir a l’contra atac.

I no va ser fins al minut 115 de partit quan un mal rebuig de Rafael Van der Vaart va deixar una pilota morta a la frontal de l’àrea perque el jugador d’Arenys Cesc Fabregas li poses el gol en safata al nen de Fuentealbilla que només va haver de controlar, mirar al porter i enviar la pilota al fons de la xarxa.

Espanya s’avançava a 5 minuts del final amb un gol de lo puto Inieste, això em va fer aixecar del sofà amb els meus amics, però potser el que més em va emocionar va ser el missatge que portava escrit a la samarreta interior: “Dani Jarque, sempre amb nosaltres “. Va ser un detall dels que no s’obliden, gairebé un any després de la desaparició del nostre capità va estar a la final del mundial gràcies a la memòria d’Andrés Iniesta.

Gràcies Andres, Gràcies Iker, Gràcies aficionats al futbol. La selecció espanyola ja té una estrella!