Els petits es mengen als grans

Des de ja fa un parell de setmanes la meva rutina s’ha vist interrompuda pel esdeveniment de futbol més important del món, el Mundial.

Cada dia veient partits, veient nous jugadors que em sorprenen, jugadors que ja no em sorprenen, o simplement veient com el petit es menja el gran, i és que ha hores d’ara ja hi ha dos “cocos” fora de la fase final del mundial com són la vella França i la mal organitzada Itàlia. Però potser el que m’està agradant més d’aquest mundial és veure seleccions com Ghana, Japó, una rejovenida Alemanya o Eslovàquia plantar cara a altres seleccions més importans.
Alemanya es presentava amb un canvi de jugadors deixant enrere a jugadors com Ballack al centre del camp per un jove Mesut Özil de 21 anys que està sent una revelació per a Alemanya, o també Cacau, el davanter alemany del Stuttgart és un suplent de luxe per el seleccionador alemany Joachim Löw que pot donar descans als davanters Klose o Podolski amb garantíes.
Una altra de les sorpreses dels vuitens de final és Eslovàquia del grup F, que amb la victòria davant Itàlia per 3-2 s’han classificat segons de grup en la seva primera participació en un mundial. Els de Vladimir Weiss van donar un recital davant l’azzurra amb un doblet de Vittek que va deixar en ridícul a la defensa de la campiona del món.
Però els italians no van reaccionar fins als últims 20 minuts de partit, però a mi que em perdonin… Així no es pot fer la feina bé encara que siguis la Campiona del Món.

Per al final he deixat potser les dues seleccions més “fluixes” que mes m’han fet gaudir, una d’elles és l’única representant africana a vuitens, la selecció de Ghana em va fer gaudir davant de la televisió veient-los contra Alemanya, Ghana no és cap selecció puntera ni de bon tros, ni cap dels seus jugadors és una estrella exceptuant Essien del Chelsea, Muntari de l’Inter o Sarpei del Leverkusen. Però és que amb una mitja formada per Boateng (Portsmouth) – Annan (Rosenborg) – Asamoah (Udinense) va plantar cara als alemanys i jugant a futbol! Els ghanesos no s’estaven de res i pel centre del camp es va poder veure el que ni Brasil ha fet encara… Cops d’esperó, passes de rabona, túnels, etc … Estava veient a Ghana i em semblava veure al Brasil en els seus millors temps! ! Encara que m’agradaría destacar a una altra selecció, Japó, sense fer soroll i amb un poder físic impressionant s’ha colat a vuitens segona de grup darrere d’una Holanda arrasadora. Els nipons van parlar de tu a tu a una pobra Dinamarca que ahir no donava peu amb bola amb un porter tou i un davanter com Tomasson que el pobre va marca un gol de penal i de “xurra“. Del Japó tenia dos jugadors en ment que sabia que podien canviar el rumb del partit, Keisuke Honda (CSKA Moscou) i Yashuito Endo (Gamba Osaka). A Honda l’havia vist jugar a la Champions i em va sorprendre la seva esquerra potent en els tirs de falta, no és molt ràpid però si hàbil amb la pilota. A Endo el tenia en ment en veure’l en algun amistós i és un mitja punta molt perillós per la seva tècnica amb els peus (ho va demostrar en el segon gol de falta), però també m’agradaría poder destacar Yoshito Okubo (Ex del Mallorca) i Yuki Abe (Red Diamonds) amb el seu treball al centre del camp van fer que els rivals (en aquest cas Dinamarca) haguéssin de esforçar-se al 100% per enderrocar aquesta muralla tenint en compte la sortida al contra atac nipó.

Si hagués de donar un favorit per guanyar el mundial donaria una gran com Brasil o Argentina però em de tenir en compte ha aquestes seleccions que em sembla que donaran molt a parlar.