Àfrica invertebrada

Foto extreta de fifa.com

Fa al voltant de dues dècades que es vénen escoltant veus que vaticinen que el futur del futbol es troba a Àfrica, com d’altres que fins i tot pronosticaven que els petrodòlars convertirien els estats del Golf Pèrsic en potències planetàries de la pilota. En aquest Mundial en marxa, que ara com ara no permet gaire més que constatar l’hegemonia de l’economia especulativa als terrenys de joc i la preminència d’un rigor tàctic gairebé oriental, s’està fent altre cop palès que Àfrica no està ni de lluny preparada per ocupar un lloc ni tan sols destacat en el panorama mundial. I sobre els emirats, ni parlar-ne…

Ningú no pot negar l’evident vàlua de tants i tants futbolistes africans, actualment a equips capdavanters de les lligues europees; la llista és interminable. Raó de més per plantejar-se l’espatarrant desfeta de les representants africanes en el que havia de ser el seu Mundial. La força, la resistència i el sacrifici d’aquests jugadors, autèntics atletes –i sovint només això: és en l’atletisme on el continent negre sovint destaca- encaixa molt bé com a complement en aquest esport lamentablement cada cop més estajanovià. Però sembla evident que només com a complement. Essien –malaurada absència mundialista- pot ser la fibra del Chelsea; Zokora el múscul al Sevilla; Touré i Keita, oxígen per al Barça; Taiwo, recorregut al campió francés Marsella; Kameni, irregular agilitat a l’Espanyol… Però on està el cervell a Ghana, Costa d’Ivori, Camerun, Nigèria o Mali?

El futbol actual ha igualat molt les diferències a còpia de físic i pissarra. És impensable trobar avui un resultat de 10-1 com va succeir 28 anys enrere al Mundial d’Espanya. I precisament per això, la intel.ligència per decidir els partits en petits detalls és la que està marcant i marcarà aquesta competició com la resta del torneigs arreu. Per més que, conscients –qui sap si acomplexats- d’aquest enorme dèficit, totes aquestes seleccions hagin confiat la direcció a entrenadors europeus, els futbolistes africans estan manifestant una incapacitat absoluta per rendibilitzar els seus actius. Trista rèmora colonial. ¿Quan despertarà Àfrica de la seva infantesa?