Inter i Atleti: dos ‘pupes’ que reben l’alta

A finals del pròxim mes d’agost podria jugar-se una de les Supercopes d’Europa més singulars. Els dos grans ‘pupes’ del futbol occidental tindrien l’ocasió d’enfrontar-se si han estat capaços a les pròximes setmanes de curar les seves ferides històriques. Per bé que la immensa majoria d’equips del continent voldrien un palmarès com el de milanesos i madrilenys -17 lligues italianes i 9 espanyoles, dues Copes d’Europa nerazurri i una Recopa matalassera-, no és menys cert que tots dos lluiten contra una maledicció ancestral que els ha convertit sovint en la riota dels seus veïns capitalins. Són temps de venjança, d’autoafirmació.

I és que són 45 anys des de la darrera Copa d’Europa interista, mentre que el darrer –i únic- torneig europeu atlètic es remunta a una Recopa la temporada 1961/62. Des d’aleshores moltes finals perdudes – veure documents adjunts- , molts patiments, moltes expectatives estèrils i molta glòria robada als darrers minuts. En el cas de l’Atleti, fins i tot, amb purgatori inclòs a Segona –no així l’Inter, únic club italià a romandre sempre a la Serie A-.

El terme ‘pupes’ va ser acunyat per l’expresident Vicente Calderón després de perdre la recordada –i també única- final de la Copa d’Europa davant el Bayern de Munic a Brussel.les amb un gol als darrers minuts de la pròrroga, forçant així un partit de desempat que acabarien guanyant els bavaresos per golejada. El mític Luis Aragonés, autor del gol que donava aquella Copa d’Europa, va criticar molts anys després aquella ocurrència del president, assegurant que el terme havia difós el victimisme. ¿Però quin sentiment, si no el victimisme, seria capaç de cimentar unes aficions tan fidels com les dels rehabilitats Inter i Atleti?