Blog General Estol.cat
Estol.cat/Tecnologia
Estol.cat/Cultura
Estol.cat/Actualitat
Estol.cat/Esports
Avui fa deu anys, el RCD Espanyol va seguir escrivint una mica més la seva història, avui 27 de Maig del 2010 faltaven unes poques hores perquè el RCD Espanyol i l’Atlético de Madrid juguessin l’edició número 97ª de la final de la Copa de S.M. el Rey a Mestalla (València), l’Espanyol es presentava a Mestalla a la seva final número 8 davant un Atlético que venia amb ganes de treure’s l’espina de l’any anterior (va perdre la final davant el València per 3-0) i d’arreglar la nefasta temporada que havia fet. Però els de Paco Flores no volien seguir sumant anys des de l’última victòria del Espanyol a la Copa de S.M. el Rey.
L’equip de Paco Flores sortia al camp amb:
Drets a la fila del darrera: Nando, Pablo Cavallero (P), Cristóbal Parralo, Maurício Pochettino, Moisés Arteaga (C)
Fila de baix: Constantin Galca, Roger García, Sergio Gonzàlez, Toni Velamazan, Raúl Tamudo (Serrano 70’) i Martin Posse (Rotchen 78’).
El partit va començar molt bé per l’Espanyol, i és que en el 2 minut de partit els de Flores amb un Tamudo molt murri aprofitava una badada del porter matalasser per marcar el que seria el 1-0 pels Pericus, a partir d’aquí l’equip de Zambrano se’n va anar a la contra per remuntar el partit, i quasi ho aconsegueix però a la segona part un gol del ara Deportivista Sergio Gonzàlez en el minut 84 de joc va fer pujar el 2-0 al marcador que encarrilava encara més si cap la 3era Copa del Rey cap a Barcelona.
Només el Surinamés Jimmy Floyd Hasselbaink va ser capaç de batre la porteria del Argentí Cavallero en el minut 90 de joc posant el definitiu 2-1 al marcador de Mestalla.
Poc després l’àrbitre López Nieto del col·legi Andalús va pitar el final i l’eufòria es va desencadenar al camp “che”, la graderia era una festa igual que molts dels carrers de Catalunya on molts van ser els aficionats que van sortir al carrer per festejar la 3era Copa del Rey del RCD Espanyol 71 anys després d’aixecar la segona l’any 1929.
Espere’m que no triguin gaire per aixecar la cinquena! Gràcies RCD Espanyol!
