Blog General Estol.cat
Estol.cat/Tecnologia
Estol.cat/Cultura
Estol.cat/Actualitat
Estol.cat/Esports
Si només fos rivalitat allò que inspira la indumentària de Pochettino, que es posa corbata per al derby però no per a la resta de partits. Si només fos rivalitat allò que va convertir en feres els jugadors de l’Espanyol el dissabte. Si només fos rivalitat allò que inspira els crits d’una afició que acomiada Alves amb crits racistes… diria que els blanc-i-blaus van donar una lliçó de competitivitat i que dissabte van fer més gran el futbol. El problema és que va ser una altra cosa.
Entenc que per a un perico serà dur suportar la petulància de molts culés. Relegats -ara literalment- a la perifèria del futbol de la ciutat, en minoria en qualsevol reunió social, diana d’acudits que a vegades no deuen fer-los (ni puta) gràcia, caminants eterns en una direcció paral·lela a la d’un Barça que sempre s’endú el sol i els deixa sempre l’ombra.
A tots els que sentim respecte pels qui perseveren en les causes difícils, el derby ens va deixar tocats. L’Espanyol va fer la lliga més apassionant i ara rep els elogis dels enemics del Barça que no són pocs, però va fer-se alhora una mica més petit. El sentiment que va convertir-los en feres només contra el Barça pot envernissar-se, però és enveja. I això ho sap tothom.
Amb un home més, jugant al seu nou temple, contra el seu enemic, havien de fer-se grans. Era el seu moment, però van defensar l’empat. Metàfora exacte d’allò que els fa petits. Van sucumbir com ja han fet altres vegades al plaer que dóna destruir allò que construeix el veí. Luís García, el capità, va sortir de les dutxes i, amb el cap fred, no va reprimir l’alegria per la missió complerta: ‘el Barça ya no tiene la liga asegurada’.
Potser sí que al Madrid li sortiran els números gràcies a l’agressivitat dels blanc-i-blaus. Però l’Espanyol -ni cap altre equip- no construirà mai res si els ciments estan corcats per sentiments miserables i posen totxanes mirant de reüll els plànols del veí.