Messi no és un jugador de PlayStation

imagenesfotos.com

Benvolgut Arséne Wenger,

L’admiro. Ha fet un treball excel·lent a la banqueta de l’Arsenal i comparteixo al cent per cent la seva manera d’entendre el futbol. Va arribar a la ‘Premiere League’ l’any 96 i des de llavors no ha parat de guanyar títols i descobrir nous talents. Competeix en una lliga que es caracteritza per la potència, la força i la velocitat, però tot i així no ha renunciat mai a la classe, la tècnica i el control. Vostè ha fet grans homes com Henry, Weah, Bergkamp, Pirès o Anelka, i farà encara més grans jugadors com Cesc, Nasri o Walcott.

Però avui li escric per fer-li un retret. Messi no és un jugador de PlayStation, com va dir vostè després de perdre 4 a 1 al Camp Nou en els quarts de final de la Champions. La PlayStation és un invent tecnològic fet a partir de ‘bits’ i ‘megabites’. És obra d’una multinacional amb directius que es pentinen amb gomina, porten corbata i utilitzen conceptes com ‘marketing’, ‘management’ o ‘target public’.

Messi està molt lluny de tot això. Messi és aquell nen d’onze o dotze anys que una tarda d’estiu s’aixeca del sofà i deixa que els seus germans juguin amb la videoconsola. S’acosta a la finestra i veu com un grup de ‘xavals’ estan jugant a futbol a la plaça del poble. No s’ho pensa dos cops. Baixa les escales de casa corrents i demana per participar en el partit.

S’infla a fer gols, fa assistències als companys i dribla com ningú. Fa calor, però tant li fa. És imparable, està suant, és feliç, està gaudint. Es llança al terra per recuperar una pilota i s’embruta la roba. Sap que la seva mare el renyarà, però continua la jugada. Arriba a la porteria contraria, formada per dues ampolles d’aigua de litre i mig plenes de sorra. Xuta, marca i torna al seu camp amb un somriure tímid, sota la mirada d’admiració i d’enveja dels altres nens.

Messi no ha crescut. Juga al Camp Nou, 99 televisions l’observen i 100.000 persones criden al seu nom. Ell, però, es comporta com el nen que juga aquell partit a la plaça del poble o en un descampat qualsevol de la ciutat de Rosario. S’infla a fer gols i dribla com ningú, malgrat aquí els rivals estan molt més preparats.

El temps passarà i Messi – n’estic segur-  serà referència literària d’escriptors i periodistes. Messi farà història, i la història s’ha d’escriure en llibres ben enquadernats i editats, amb cobertes de color blau marí i una foto artística; no en les targetes de memòria de la PlayStation.

Molt atentament,
Lluís Vilaró, futbolista frustrat que també va jugar moltes tardes d’estiu a la plaça del seu poble.