Mitjans de comunicació

Imatge de www.funkyleader.files.wordpress.com

Que el futbol és l’esport amb més ressò a l’estat espanyol queda fora de dubte. D’això se n’han adonat tots els mitjans de comunicació i per això en les seves graelles o pàgines informatives ocupa un lloc primordial. El futbol genera molts cèntims.

Fent una comparativa entre els diaris esportius de Madrid i de Barcelona he vist que les diferències entre aquests són mínimes.  A banda de la manca d’objectivitat (s’ha de vendre diaris i per tant s’escriu el que la gent vol llegir) veiem com a les primeres vint pàgines parlen del respectiu equip a qui “representen” ( si si, heu llegit bé). Posteriorment, un parell de pàgines sobre els “problemes” o mancances de l’equip rival, un resum global de la resta d’equips i s’acaba amb poliesportiu. Quan arriba l’estiu i les notícies no són tan abundants ens parlen de la bellesa de les dones dels futbolistes i redueixen el nombre de pàgines.

A la televisió i a la ràdio es creen espais on es parla íntegrament de futbol. Normalment es busca un presentador/moderador amb llarga experiència en el món de la informació esportiva, i un seguit de tertulians provinents de diferents camps relacionats amb el futbol. En els mitjans nacionals, s’intenta trobar un cert to d’objectivitat que no acaben de dominar i per tant alguns espais no són massa apropiats si es vol estar informat sobre la realitat de l’actualitat futbolística.

Un dels espais on es veu més la falta de coneixements futbolístics d’alguns periodistes són a les retransmissions de partits. Aquí no hi ha un guió preestablert ja que poden passar infinitat de coses. Les ficades de pota en aspectes reglamentaris o tàctics del joc són considerables i continus però encara no he sentit cap veu que ho denunciï.

Per acabar, crec que en general necessitem més coneixements sobre aquest esport per a poder parlar-ne sense dir-ne coses incertes o no del tot fiables.